<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar.g?targetBlogID\x3d21302777\x26blogName\x3dCaptain+Greedo\x26publishMode\x3dPUBLISH_MODE_BLOGSPOT\x26navbarType\x3dSILVER\x26layoutType\x3dCLASSIC\x26searchRoot\x3dhttps://captaingreedo.blogspot.com/search\x26blogLocale\x3dca_ES\x26v\x3d2\x26homepageUrl\x3dhttp://captaingreedo.blogspot.com/\x26vt\x3d6731090629841357909', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

Autors:

samnmax
Captain Greedo

Search your feelings
You will know it to be true
Cerca al blog



Arxius

Mitomania:

Videojocs clàssics Sèries mitiquèrrimes Sèries flèntiques Còmics hèctics Còmics mèlfics
Optimitzat per a la Rabosa de Foc

Locations of visitors to this page
    Subscriu-te

21 de setembre 2007

 

A llegir que el món s'acaba


Per afavorir l'arrencada postestival, una petita ressenya literària que vaig enviar fa un cert temps a una llista de disrtibució ara mateix moribunda:

Segur que molts vau disfrutar durant els vostres anys mossos dels cómics dels veïns del Nord, que actualment ja són super clàssics. Deixo per a un altra ocasió comentar personatges mítics com Asterix, Lucky Luke, Spirou, etc. Jo us volia parlar més aviat dels autors que han fet que la BD torni ha estar a la davantera del cómic europeu.

  1. Lewis Trondheim: un dels impulsors juntament amb Joann Sfarr (nº 2) de "Donjon" (La mazmorra), un dels projectes amb més èxit dels últims anys. Es tracta d'una saga que revisa amb moltíssima ironia les històries fantàstiques de bàrbars, espases màgiques i masmorres. Consta de tres línies principals (en principi amb 100 números cadascuna) i altres línies paral·leles, i hi han col·laborat en algun o altre àlbum tots els components d'aquesta llista i altres dibuixants. Absolutament imprescindible.
    Trondheim també és conegut per la sèrie "Lapinot", les històries quotidianes d'un conill hipocondríac i els seus amics, reflex de la societat franxute actual.


  2. Joann Sfarr: A part de la col·laboració a "La Mazmorra" que ja hem comentat, el seu dibuix característic es pot seguir en moltes altres sèries ("El gato del rabino", "Profesor Bell" (boníssim)) o àlbums independents "Pascin", "Paris Londres",...


  3. Manu Larcenet: la nova joia del cómic francès, conegut sobretot per "Los combates cotidianos", on explica la història i preocupacions d'un jove fotògraf que es trasllada a viure al camp. Molt recomanables.


  4. Christophe Blain: un dels meus preferits. El seu dibuix clar i precís és molt característic. La seva sèrie més important traduida aquí és "Isaac el pirata". Us obligo a que els llegiu.


Una característica comuna a tots ells és l'obscena freqüència de publicació que tenen, cosa que fa que hi hagi molts títols seus a la llibreria, o sigui que a veure si us animeu a fullejar-ne algun!

Etiquetes de comentaris: , , , ,




10 de setembre 2007

 

Viatjant per Costa Rica


Tot allò bo s'acaba i si és molt bo encara més ràpid. Captain Greedo ha tornat de la missió expedicionaria a l'Amèrica Central (nom en clau "vacances d'estiu"), concretament al bonic país de Costa Rica. No crec que faci falta que us recomani la visita si teniu l'ocasió, sobretot si teniu un mínim interès en la biologia, el vulcanisme, el surfeig, el submarinisme, l'arrós amb frijoles o el cultiu del cafè o les bananes. La veritat és que és un lloc increïble on encara queden llocs no colonitzats per jubilats ianquis com Monteverde o Corcovado.
Coses que es troben movent-se per allà:


  • L'autobús públic que et porta per una pista sense asfaltar es troba un camió gegantí de cara, i al intentar fer-li lloc queda encallat (i inquietantment inclinat) al costat de la carretera. Cap problema, el camió el remolca amb més o menys gràcia entre els comentaris de la població local.



  • Hi ha dues línies aèries locals que viatgen en poca estona a diferents punts del país. Un d'ells és Drake Bay, una de les portes d'entrada al parc de Corcovado, on us reben les completes instal·lacions del seu aeròdrom i els seus actius operaris.



  • Pel que fa al tema de creuar rius, si aneu conduint heu d'estar preparats a creuar ponts amb aquesta pinta:



  • Si no disposeu de vehicle i el riu baixa crescut (cosa molt freqüent) un tractor us pot ajudar a canvi d'uns colones:



    I si esteu al mig de la selva durant un diluvi, haureu de confiar en el Rambo local:



Val a dir que he triat els casos més representatius i que ni molt menys és infernal moure's pel país. Els autobusos van molt bé, les carreteres acostumen a ser acceptables i els conductors no tenen un menyspreu molt elevat per la vida. Però evidentment casos com els anteriors ajuden a fer més divertit el viatge.